Parlar dels inicis del taller és parlar de la Solsona dels anys seixanta, d’un obrador de sastre i d’un cognom: Casserras. En Manel Casserras i Boix va néixer el 20 de gener de 1929 a Solsona. De jove ja demostrava el seu potencial artístic en el camp del dibuix: ell mateix es considerava deixeble de Tomàs Boix Soler, pintor solsoní i parent seu. Mentre estudiava de sastre a Barcelona, també es formava artísticament. Aquest fou el seu primer ofici, obrint la sastreria al carrer de Sant Miquel l’any 1952.
«Manel Casserras ha estat durant decennis l’artista de Solsona, així com sona. L’home jòquer. L’artista complet. Moltes obres solsonines guarden la seva empremta».
Narcís Clotet i Villaró.
El Manel treballava amb la seva dona Lola Solé Puig a la sastreria, un punt de reunió d’amics on no només s’hi cosia. Amb els anys, la seva faceta com artista va anar creixent exponencialment. Pintures, caricatures, decorats de teatre, caps de biga de fusta, escultures, restauracions d’obra pública i d’escultures de la catedral, cartelleria, disseny d’interiors d’edificis, rètols d’establiments… una vertadera efervescència artística. I enmig d’aquella activitat creativa tant interdisciplinària, quasi sense donar-li importància, va crear una primera parella de gegantons. Els primers de molts.
«Els gegants els vaig començar a fer per encàrrecs i perquè la seva construcció venia lligada a la meva activitat d’escultor».
Manel Casserras i Boix
Aquesta primera parella de gegantons va agradar tant a l’alcalde de Solsona de l’època que els va adquirir per l’Ajuntament. La remodelació del bou, la confecció dels vestits del ball de bastons i de l’Antonio Ricu de la mulassa són els passos previs a la construcció dels seus primers gegants, els encara vigents Gegant Vell (Goliat) i Geganta Vella de Solsona, l’any 1959. La ciutadania solsonina els va acollir amb tant d’èxit que, juntament amb la reconstrucció dels gegants del Pi de Barcelona l’any 1960, van esdevenir el punt de partida de la construcció gegantera del taller. Una tasca que es va combinar amb la sastreria fins l’any 1973, quan dissortadament la seva dona Lola mort, i la sastreria tanca definitivament.
«El senyor Casserras, sastre de Solsona, ha fet els nous Gegants, des del motlle als vestits; és un notable especialista, i em diuen que ha fet també els Gegants del Pi, de Barcelona. A més, hi ha uns Gegantets, però per veure’ls anem a la sastreria del senyor Casserras: ara els té a la botiga perquè els ha de repassar».
Josep Maria Espinàs
Josep Manel Casserras i Solé va néixer el 22 de juliol de 1957. Fill de Manel Casserras Boix i Lola Solé Puig, els seus amics li deien Manelet, nom de pila que el diferenciava del seu pare, anomenat sempre Manel. Amant dels esports i de les motos, músic, actiu sempre en el teixit associatiu i viatger, viu ja de ben petit el folklore solsoní. El seu pare el va anar instruint en els camps de la pintura i l’escultura des de ben jove. I va créixer rodejat de models de fang de gegants, mans, porres, corones…
«Recordo que el cosidor de la sastreria tenia a penes dos metres d’alçada, i el compartia amb la meva mare, la Lola Solé, que feia de modista. Dues feines bastant incompatibles a priori per realitzar-se en el mateix lloc: per una banda, fang, guix, cola… i, per l’altra, robes i vestits de dones».
Josep Manel Casserras i Solé
Amb la mort de la seva mare l’any 1973, essent fill únic, li va quedar com a únic referent el seu pare, que era també el seu mestre artístic: un tàndem que va treballar conjuntament un bon grapat d’anys. El Manelet va entrar a treballar amb disset anys al Banco de Madrid, un ofici que li permetia ajudar al seu pare al taller, el qual l’anava instruint progressivament en les diferents disciplines artístiques.
«L’essencial ho he après d’ell, però també em vaig espavilar pel meu compte, i per exemple, vaig fer classes de dibuix, però l’important és el que fas al taller. De formació sóc autodidacte»
Josep Manel Casserras i Solé.
La recuperació del carnaval l’any 1971 va suposar la creació de nova imatgeria solsonina, la família boja, una sèrie de gegants amb els braços articulats, essent el Gegant Boig (1978) el primer membre. Pare i fill van treballar junts en la construcció de gegants i en la restauració de patrimoni arquitectònic les dècades dels vuitanta i dels noranta, uns anys d’una onada creativa tan brutal que van omplir molts pobles i ciutats de Catalunya amb la marca Casserras. El 1987 el Manelet i la Maria Teresa Moreno es van casar i es van traslladar a viure en una nova casa, als baixos de la qual hi hagué la segona localització del taller. D’aquest matrimoni van néixer la Maria Dolors (Meme), el 1989, i la Teresa (Sessa) el 1990.
L’any 1992 s’estrenà el nou taller, al carrer del Parc número 2 de Solsona, la ubicació actual. Però la simbiosi afectiva i artística entre pare i fill es va veure truncada l’any 1996, quan va morir Manel Casserras. El Manelet es va fer càrrec del taller i va crear els seus primers gegants en solitari, els del barri barceloní del Clot (1996). Com que treballava tal i com li havia ensenyat el seu pare, resulta complicat poder determinar qui és l’autor de cadascuna de les obres, tenint en compte que moltes d’elles van ser un treball conjunt.
Treballador incansable, sempre obsessiu buscant la perfecció, solsoní de soca-rel, el 2008 li van detectar un càncer. Va continuar treballant al ritme que li permetia la malaltia, amb el suport de la seva dona i filles, en especial de la Sessa. Durant aquests anys encara va construir una vintena de gegants, però a pesar de la lluita contra l’infortuni, Josep Manel Casserras va morir el 30 d’abril del 2015.
«Obtenir el reconeixement artístic sent l’hereu de l’obra d’un artista ja acreditat, només és a l’abast d’un altre creador d’una qualitat innegable, el qual, amb esforç i perseverança, aconsegueix transmetre tota la seva sensibilitat i tota la seva noblesa a les seves obres».
Del llibre “Casserras, escultors de gegants”.
Actualment, la Sessa i la Meme Casserras, amb l’ajut de la seva mare Teresa Moreno, estan continuant amb l’activitat del taller, després de la mort del Manelet. El destí és capritxós i sovint fa que la història sembla que es repeteixi. El relleu generacional va tenir lloc el 2015, amb la confecció dels vestits nous dels Gegants de la Festa Major de Solsona, vestimenta que el Manelet havia dissenyat, el seu darrer treball. I un dels primers gegants que van sortir del taller en aquesta nova etapa va ser la Gegantona del Pi, rèplica de la Geganta del Pi, reconstruïda els anys 60 per Manel Casserras Boix, una de les seves primeres obres. Des de llavors, ja s’han construït una desena de figures. A dia d’avui el taller continua en plena activitat creativa, mantenint seixanta anys després una mateixa essència, un estil, una estètica pròpia: la marca Casserras.
.
.
“Casserras, escultors de gegants”. El llibre.
El 17 de juny de 2017 es va presentar a la plaça de la catedral de Solsona el llibre “Casserras, escultors de gegants”, dels autors solsonins Pere Obiols, Carles Freixes i Jordi Tasies, dissenyat per Jaume Roure.
Diverses entitats i ciutadans van col·laborar en aquesta obra coral: un profund viatge per la vida i obra de Manel Casserras Boix i Josep Manel Casserras Solé. Replet de fotografies històriques, el llibre circula per les diferents facetes dels artistes, en la seva vessant més humana, personal i social, detallant la seva carrera artística.
Amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i de la Generalitat de Catalunya per la seva edició, el llibre compta amb un catàleg de tota la imatgeria que ha sortit del taller: més de 300 peces fotografiades en color. Un recull inexistent fins a la data, que ha satisfet una antiga demanda del món geganter.
Contraportada, llom i portada del llibre.
Exemples del contingut del llibre: catàleg, obra pictòrica, modelant gegants, restauració de patrimoni arquitectònic.
Taller Casserras 